De pistoler a ministre de la República: les memòries de García  Oliver, un retrat viu de l'anarquisme a Catalunya De la seva infantesa en una família reusenca extremament pobre als anys  de pistoler a la Barcelona revolucionària de la guerra entre la patronal  i l'anarcosindicalisme, de combatent antifeixista al front d'Aragó a ministre de Justícia de la República, Joan Garcia Oliver (Reus, 1902  - Guadalajara, Mèxic,1980) va tenir una vida de pel·lícula, tot i que  avui sigui un home oblidat o, més precisament, bandejat de la memòria  oficial. A diferència de Salvador Seguí, Federica Montseny o d'altres  figures de l'anarquisme català, cap carrer, escola o biblioteca du a el  seu nom. Només el recorda una discreta placa a prop del lloc on va  néixer, potser perquè, com afirma Xavier Diez en el pròleg a aquesta  edició de les mítiques memòries de l'anarquista, "un cop mort continua  sent tan polèmic com quan era viu". Garcia Oliver, efectivament, mai no  va ser una figura còmoda. Ni quan es va convertir en un dels líders  naturals del moviment llibertari, ni quan, després de la mort de Franco es va especular sobre el seu retorn. Nosaltres, els sense nom són unes memòries fascinants, tant per la  trajectòria humana del seu protagonista com per la intensitat política i  revolucionària del seu temps, i són alhora una lectura imprescindible   per comprendre un moment de la nostra història que no ha estat mai prou  ben explicat, ja sigui a causa de la seva complexitat, o pels prejudicis  de la societat catalana a l'hora d'abordar un passat incòmode i polèmic.