El Llibre del Tàrtar i el Cristià constitueix un debat sobre
la possibilitat de provar racionalment les veritats
religioses. Un savi mongol, de l'ètnia dels tàtars, sent la
necessitat d'adherir-se a una forma de vida religiosa. Un
jueu, un musulmà i un ermità cristià, no gens instruït,
tots tres es mostren incapaços de convèncer-lo, perquè cap
d'ells no pot presentar arguments racionals en favor de la
seva religió.
