L’impenitent, última novel·la de la trilogia Entre la terra i els
núvols, evoca la vida a la ciutat de Barcelona entre 1912 i 1938.
Si L’hereu és la novel·la de la infantesa al mas de l’Esparra
i El vagabund ens trasllada a la Girona de la joventut i els
inicis de la vocació literària de l’autor, L’impenitent representa
la transposició literària de les tres dècades que Bertrana va
viure i treballar a Barcelona.
Publicada l’any 1948, L’impenitent és l’única obra de
Bertrana que va aparèixer pòstumament, set anys després
de la seva mort i en un context clarament desfavorable per a
l’edició en llengua catalana. La present edició, basada en la
primera, esmena algunes modificacions posteriors i ofereix
algunes variants, en especial a l’epíleg, que tenen en compte
el manuscrit de l’obra que es conserva al Fons Bertrana de
la Universitat de Girona i al Fons Sebastià Borràs i Tey (Ed.
Selecta-Catalònia).
