L39;autor diu: "Per primer cop escric amb una veu poètica que s39;expressa de forma diferent de l39;habitual, fruit de la meca passió pel muntanyisme. El caminant creu que, en les excursions que fa en solitari, en una de les moltes fagedes del nostre país, un dia se li va aparèixer una noia celta, amb els cabells color de tardor. Aquest és un imaginari poètic que va néixer quan, de petit, em perdia per les fagedes del Cabrerès o Collsacabra. Un nen que va viure, i que potser encara viu, en dos mons paral lels. Després recupero la veu de sempre: la concepció del món, de l39;home i de l39;existència humana, escrivint una poesia de pensament, una poesia que té com a objectiu central propiciar l39;acte de pensar".
