Aquest llibre té dues parts temàtiques íntimament lligades. D’una banda, s’analitza l’evolució històrica i el procés d’ascens social de la família del comte de Ròtova que, des d’uns orígens força discrets, va aconseguir un títol nobiliari l’any 1800. D’una altra, es posa a la disposició d’investigadors una completa caracterització de l’arxiu nobiliari del comtat de Ròtova. Malgrat les conseqüències negatives de l’expulsió dels moriscos l’any 1609, aquest fet va suposar una finestra d’oportunitat per a diversos personatges que, utilitzant diferents recursos, es van enriquir, van ocupar parcel·les de poder i van aconseguir distincions nobiliàries. Com ara els descendents de Joan Escrivà, llaurador de la Font d’en Carròs, i els de Josep Faus d’Ador que, al final de la seua vida, havien assolit un sòlid patrimoni i projectaven la nissaga a l’ennobliment. Aquest estudi és un viatge a l’esdevenir històric dels senyors i comtes de Ròtova i de la seua xarxa de parents: als seus negocis, compra de llocs de vassalls (Favara, Benirredrà, Ròtova), matrimonis per interès i aliances no tolerades, requesta de privilegis, però també l’altra cara de la moneda: la lluita antisenyorial. El contingut s’emmarca en un període cronològic extens per tal conèixer la història dels comtes durant el segle XIX i XX.
