L'arqueòleg i historiador Aurelià Ibarra i Manzoni (1834-1890) va dedicar una part important de la seua vida a difondre els ideals polítics del Partit Demòcrata a la província d'Alacant. Amb la instauració de la I República, va ser nomenat administrador dels Llocs Pius d'Espanya a Roma, on es va trobar amb una realitat prou complexa. L'esperit secularitzador republicà afavoria que les rendes d'aquests establiments de beneficència es destinaren a realitats culturals, com l'acabada de crear Acadèmia de Belles Arts, i no tant a les càrregues eclesiàstiques que originaren la seua fundació. La unificació d'Itàlia i l'aplicació a Roma de la legislació desamortitzadora entraren en conflicte amb aquestes possessions estrangeres a la Ciutat Eterna. La redacció per part d'Ibarra d'un copiador de la correspondència oficial de l'administració –que ara s'edita– ens apropa als fets per mitjà de les accions i les decisions d'un dels seus protagonistes.
Joan Castaño i Garcia (Elx, 1957), doctor en Història amb una tesi dedicada als germans Aurelià i Pere Ibarra, és col·laborador honorífic de la Universitat d'Alacant, així com arxiver de la Basílica de Santa Maria i del Patronat del Misteri d'Elx.
