En Pere i l’Eva venen pollastres a l’ast i arrosseguen l’olor d’oli de la botiga les vint-i-quatre hores del dia i a tot arreu on van. La rutina de la feina, les inevitables friccions de viure en parella i, més endavant, les obligacions i els neguits de tirar endavant una família fan que l’Eva tingui la sensació que la seva vida és poca cosa comparada amb els somnis que tenia de joveneta.
Com ja feia en els seus contes, Alba Dedeu narra amb delicadesa i precisió els alts i baixos, les renúncies i les recances de la convivència, i aquesta angoixa de baixa intensitat que envolta els dos personatges i, en definitiva, a tots nosaltres: el vertigen de les possibilitats aparentment infinites que tenim a l’abast i la incertesa constant de no saber si, de totes aquestes opcions, sabem triar les millors.
