La bassa és una exploració radical de la natura i del cos com a espais de resistència davant la cultura normativitzadora. El protagonista relata l’experiència d’una fugida voluntària durant la pandèmia i la construcció d’una bassa que esdevé, alhora, un dispositiu simbòlic i un instrument d’aprenentatges sensorials. Un retorn a una animalitat originària que qüestiona els supòsits humanistes de la modernitat. El brillant text de Bivar desactiva la lectura bucòlica tradicional del paisatge i evita recórrer a diagnòstics climàtics abstractes per rastrejar en l’afectivitat humana les arrels d’un col·lapse que ja no es percep com a futur hipotètic sinó com a present constatable. Per tot plegat, La bassa és un text visionari que oscil·la entre la meditació filosòfica i la narració descarnada, una obra ben al centre d’un debat emergent sobre ecologia, posthumanisme i formes contemporànies de vida rural.
