Tot i les excepcions (sort en tenim!), la literatura prêt-à-porter que preval en el mercat editorial cada cop tolera amb més dificultat la prosa que obliga a llegir entre línies; la que requereix la col·laboració del lector a l’hora de tancar el cercle interpretatiu; la que convida a pensar, en definitiva. El fenomen no és casual; forma part de la deriva sistemàtica cap a la frivolitat i el menyspreu del pensament que predomina en els àmbits decisius de la societat. L´única manera de sobreviure en aquest panorama sense caure en la immoralitat intel·lectual i resistir(-se), per tant, a aquesta tendència, és insistir a escriure amb un cert esperit crític, encara que els averanys no siguin gaire esperançadors. Els escrits d’aquesta miscel·lània són un petit testimoni d’aquesta dèria.
