Al principi de la dècada de 1860, Víctor Balaguer es va encarregar de batejar els carrers de l’Eixample projectats al flamant Pla Cerdà. Convençut que Barcelona només brillaria amb tota l’esplendor quan es connectés a les arrels, el nomenclàtor triat per Balaguer reflecteix el seu programa de recuperar la història de la ciutat, en especial de la Corona d’Aragó, i de restablir Barcelona com a capital de la catalanitat, amb lloances a la història cultural i política, i les gestes militars del passat. En plena Renaixença i auge industrial català, Barcelona era una ciutat en efervescència i en procés de transformació. Si el nou plànol n’ordenà l’entramat urbà, els topònims de Balaguer el dotaren d’una coherència i d’un relat que lligava la ciutat amb la seva època més gloriosa, quan era el centre d’una de les potències de la Mediterrània, i construïren la identitat de l’Eixample d’aleshores ençà.
Poc després, Balaguer publicava —en castellà— tres volums en què explicava la història dels noms de tots els carrers de Barcelona, entre els quals també hi havia els de l’Eixample. Seleccionant-los hem obtingut un text en què Balaguer mateix ens explica per què va triar cada nom, un document de primer ordre per a tots els interessats en la història de Barcelona i de Catalunya.
