Cinc anys després de la mort de Francis Scott Fitzgerald, el seu amic i editor Edmund Wilson va publicar un recull d'articles, notes i altres escrits inèdits de l'autor. Aquesta edició aplega nou d'aquests textos autobiogràfics sota el títol _Trencar-se._ Hi veiem les conseqüències de la brusca caiguda de Fitzgerald des d'una vida d'èxit i glamur (fama literària, vida de luxe, festes constants) a una altra de buit i desesperança. Amb novel·les com El gran Gatsby o Aquest costat del paradís, Fitzgerald havia descrit tota una època espurnejant, a ritme de jazz, plena de personatges brillants i efímers, sovint joves i desesperats. Estem davant la crònica del seu esfondrament vital, com si ell mateix encarnés la desaparició d'una època irrepetible. «L'únic que podia fer era anar-me'n tot carregant- me a mi mateix amb la màxima cura, com una vaixella esquerdada, cap al meu món d'amargor.» Traducció i introducció d'Albert Pijuan.
